Aquest endins del blau d’una mirada,
blau dins del blau, a trenc d’alba,
quan es capbussa als teus meandres
i els sentits per tu se’m desvetllen.
M’enfilaré fins al celatge més blau
per atènyer la mel d’un pit atzur.
No te m’esvaeixis, somni mut,
i em deixis immers en el llim cobalt.
