Hem passat pel mas i la boira i el fum
despuntaven per les capçades dels arbres.
El fred no era a la clotada, era a les mans
que tremolaven sense sentit quan el terrós
se’ns feia engrunes per entremig dels dits.
L’olor de l’hivern és una olor que torna
de molt lluny, gairebé del cordó umbilical.
Què n’hem de fer, d’aquesta llum? Guardar-la
tota als ulls i seguir el camí sense mirar enrere.
