diumenge, 15 de febrer de 2009

B & N 221



Hem passat pel mas i la boira i el fum

despuntaven per les capçades dels arbres.

El fred no era a la clotada, era a les mans

que tremolaven sense sentit quan el terrós

se’ns feia engrunes per entremig dels dits.

L’olor de l’hivern és una olor que torna

de molt lluny, gairebé del cordó umbilical.

Què n’hem de fer, d’aquesta llum? Guardar-la

tota als ulls i seguir el camí sense mirar enrere.