Vent de grop mentre travessem les ferestes rases.
Clou-te, cúpula cega per sobre el meu cap opalina!
Pas que a penes ets més que un moviment de risc
que busca la incerta senda, reguardant la neu pura.
Pura en la solitud i en els llargs udols de la terra,
obstinats de fer-nos avançar contra l’abruptesa.
