divendres, 13 d’agost de 2010

Encanteri

Restaré quiet davant de l’encanteri

per no infringir les lleis que diuen

que els guanys són el balanç del passat.

M’allunyo dels embruixos d’aquests ulls

i esvento les recances en un riu atordit.

Quin mirall esquinçat em separa de tu?

Sols tinc ja les engrunes de pa mullat

que escampo sota les voltes de l’ahir.






4 comentaris:

isnel ha dit...

Em sona a nostàlgia. Però potser m'equivoco.
Una abraçada.

Ramon Aladern ha dit...

Em coneixes molt bé, Isnel. Però com diu la dita, no hi ha cap mal que duri cent anys ;)

Arare ha dit...

l'ahir?...

Ramon Aladern ha dit...

M., un amic meu, l'altra dia al Fèisbuk deia més o menys: "Amb això de "donar poders" a un advocat creia q em deixarien triar quins poders (invisibilitat, parar el temps, kemeames) però es veu que no".
Ja m'agradaria a mi poder canviar aquesta paraula, però es veu que no tinc poders. ;)