dimecres, 18 d’agost del 2010

Ets tu, Helena



Aquesta flor l’he escollida per a tu.
Perquè tu, Helena, filla de la nit,
has retirat fulla per fulla totes les pors
inconsistents de l’heura que m’ofegava.
Diuen que és bo no tenir sempre el que volem
i donar-nos així una oportunitat per créixer.
No em puc, doncs, plànyer d’haver-te tingut
quan festivament la fressa de la mar reia
entre els esculls i ens incitava a dir: sí, ets tu.
Llavors el teu cos feia olor de sol d’estiu
i de poma verda pintada al vent.

3 comentaris:

Ramon Aladern ha dit...

Si coneixeu alguna Elena feliciteu-la, que avui és el seu sant ;)

Anònim ha dit...

Potser és el més bonic que has escrit mai. Estic molt emocionada.
Gràcies
elena

Montse ha dit...

vaig a felicitar l'elena que jo conec!

un poema emotiu...