Espai i temps, tot el que vulguis
i tot el que per l’oblit se’t doni.
Em retiro a les golfes plàcides
per deixar-me sentir, inactiu,
com van caient les hores buides,
com cessen el soroll i el moviment,
com a poc a poc et vas fent
record diàfan d’una història única.
Intento fer un tot unit del que em queda
dins d’un farcell que fondrà,
tard o d’hora, la mà del foc.
Em dono temps per aprendre.
2 comentaris:
espai i temps... dos factors en continuo moviment.
una abraçada*
I que sovint causen vertigen, quan notes aquell buit...
Un petó, su*
Publica un comentari a l'entrada