També vas ser infant
que corria sota un cel espès
i camps d’oliveres d’un verd
tenuíssim, omplint la copa
dels somnis. Les marees
es van anar succeint,
i avui aquest endins del blau
et fa sentir extasiat davant
els déus de la promesa.
Aquests ulls te’ls creus,
perquè et llegeixen
un signe de carícia.
3 comentaris:
hummm... per molts anys? (uix...)
Gràcies, Montse.
Petonassos d'aniversari (uix... quants!! :)
"Aquests ulls te’ls creus,
perquè et llegeixen
un signe de carícia."
Clar que m'els crec...com ho saps!!
Publica un comentari a l'entrada