diumenge, 7 de novembre de 2010

Divisa


Avui que m’has dut
als colors de la tardor,
t’he recordat la divisa
que vas esgrafiant-me
amb les ungles enceses
a la pell dels somnis:
M’empremtes
el segell d’eternitat
sobre els moments
fugissers
de la meva vida.
Si te m’has tornat
orfebre de carícies,
no em vulguis lluny
quan la nit arriba.
 

 

3 comentaris:

Antoniatenea ha dit...

"Si te m’has tornat
orfebre de carícies,
no em vulguis lluny
quan la nit arriba"


precios!!!!

Ramon Aladern ha dit...

Gràcies, Antònia. També he passat per casa teva i hi tornaré.
Encantat de conèixer-te.

Josep Vilà i Teixidó ha dit...

M'agrada.
Molt bon poema, Ramon.