dimecres, 15 de desembre de 2010

Nusos

No demano pas mirar-te d’una altra manera,
amb uns ulls nous sota parpelles esbandides.
Demano uns ulls que pouin paraules netes
que tu puguis entendre. I a les paraules
demano camins que ens apropin i ens nuïn
als rius exaltats que ens recorren les venes.
Noves paraules que eixamplin el que tu de mi
coneixes, que violentin el límits d’aquest amor
tenyit del passat que ja hem deixat enrere,
que ens dugui més enllà de la resclosa
tancada, pel camí de la vida compromesa.

1 comentari:

Antoniatenea ha dit...

Quina formatan magnífica d'entendre la relació de la parella: no canviar al altre..si no intentar confluir..entendre'l...apropar-se..i deixar de banda el pasat que a vegades ens fa ser explosius i sovint ferim l'altre.
Molt intens i savi.