dijous, 16 de desembre de 2010

Rastres


Avui, fred viu d’espina blanca,
cel confús de color d’incertesa,
de molsa coberta amb mantellina,
de peus que diuen on puc trobar-te.
I tu –que lluny!- em deixes senyals
als sentits que els dies m’assaonen.
El teu rastre és un pont blanc
entre dos cossos que s’enyoren.

2 comentaris:

Arare ha dit...

buf...
potser t'anirà bé la cançó que he penjat al meu blog (o potser serà molt pitjor...)

gris,gris, gris!

petonets

Josep Vilà i Teixidó ha dit...

M'agrada. molt, si.
És molt bo.