Un filferro roent d’agost
em talla aquest espès d’un dia
de la canícula que s'encrosta.
Sé jo que bufarà aviat
el vent sec de ponent
i s’endurà el polsim arrupit
a les portes de setembre.
Aquesta estiu se m’afeixuga
amb el seu lent caminar,
i se’m fa vinent l’insuportable.
Avui, el més usable és el vano
i el mantecau de maduixa.
4 comentaris:
M'agrada molt !!!
gràcies, Rosa. Una abraçada, maca!
La paraula "usable", està bé, però si la fes servir jo, em diries que "grinyola".
Expresses bé l'ambient d'aquests dies insuportables d'estiu.
M'agrada moooolt el poema. Per això comento. I el comparteixo!
:-)))
Curosa, potser sí que "usable" grinyola. De totes maneres, et diré que en el text "usable" té un us més aviat provocatiu, de sortir-me de la normativa. D'igual manera, en el poema anterior vaig usar el verb "paonar", que no existeix! (i crec que s'entén força bé i li dóna figuració plàstica a la lletra :))
Tampoc no és que m'agradi destrossar la llengua, però una mica de transgressió no fa mal, veritat? Trobo que és com una mica "d'aire fresc".
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada