diumenge, 7 d’agost de 2011

Tarda d'agost


Dues estàtiques bicicletes
aparcades devora el camí,
grogues com espinades
d’insectes immòbils
sota les fulles ertes
d’un tell ple de monyons.
Passem-hi a poc a poc
per la grava cruixenta,
sense molestar les ombres
de la bardissa excitada
per una serp en moviment.
¿Per què la volem tan plana
la terra inacabable,
les feixes a ratlles vulgars,
l’ermot que el sol ungleja,
si ens agrada el camí rost
que ens mena al cim?
I el silenci d’aquesta tarda
rovellada d’agost,
esquerdada pel cant d’un grill.