Tarda d'agost

Dues estàtiques bicicletes

aparcades devora el camí,

grogues com espinades

d’insectes immòbils

sota les fulles ertes

d’un tell ple de monyons.

Passem-hi a poc a poc

per la grava cruixenta,

sense molestar les ombres

de la bardissa excitada

per una serp en moviment.

¿Per què la volem tan plana

la terra inacabable,

les feixes a ratlles vulgars,

l’ermot que el sol ungleja,

si ens agrada el camí rost

que ens mena al cim?

I el silenci d’aquesta tarda

rovellada d’agost,

esquerdada pel cant d’un grill.