dissabte, 31 d’agost de 2013

Declivis



Vaig passejant i sé on em porto,
per terres clares, camins crenats
de verd amable que tu trepitges.
Per atzar, he arribat fins aquí?
El sol, l’airet del nord a la cara
van dissipant petits rastres de baf
que ara fan ombres precipitades.
És l’hora de collir les móres negres
i les magranes badades, apetitosos
fruits que m’inciten a la vora del camí.
Després, quan la tarda ja declini,
anirem a fer un cafè al lloc de sempre,
embriagats d’estiu i sentint-nos rics
al mirar-nos a l’aparador de la vida.