Finestra a la tardor

Obro la finestra i rebo el lleu xoc
de les olors del bosc i les clarors
que parpellegen als camps riberencs.
Algunes grans estrelles han abandonat
els colors i els arbres en carreguen
tot el seu pes i l’abassegadora flama,
que sobrepuja la muntanya daurada.
S’acosta el fred del nord, colèric
de que no el rebi la boira letàrgica,
els rellotges de busques aturades,
la xerradissa dels ocells migradors,
el fum a les xemeneies de les cases,
el captaire confiat, sense flassada,
que no sent encara el fred a les galtes
i just ahir sortia a esperar les hores
que baixaven pel riu que cantava.
L’herba seca ja és al paller de casa, 
i jo he arribat ajagut sobre la càrrega.