divendres, 25 d’octubre de 2013

Postal antiga



En la vida, sovint,
he vist com passava
l’octubre, sense remei,
embufandat de tristesa
i de malenconia grisa.
No esborro postals antigues
ni significo el passat o ara.
En la vida, fent comptes,
he vist moltes muntanyes
mirant per la finestra,
i també fonts a la serra
que al pla creaven rius,
tot com una boira als sentis.
Torno a les coses primeres,
les que reverberen:
aquells infants que jugaven
a la plaça de cases velles,
plena d’hores sense pressa.