dimecres, 6 de novembre del 2013

Abraçar

IV
No sé dir-me per què m’agrada el vent,
al desert, quan camino sota els estels.
No sé per què hi ha un vent de paraules
que inunda el sorral fins a la carena,
i balla dins meu, tota la nit, fins a l’alba.
M’agrada el qui coneix la dansa i balla,
perquè també en ella rau la veritat
i, perquè per seduir, cal abraçar.
I només la dansa abraça la vida
com m’abraça el vent que em governa.
Ell m’ha donat aquest beuratge que em nua,
que és caminar, de nit, sota els estels.

Ramon Puig, poemari El Viatger, 2002