Te m’has tornat secreta veu,
cant absolut de l’aigua
que m’arrenca un tremolor,
neta i ploguda fruita
triada per polsar-me el desig.
Per a quina fam has arribat
llampurnejant fins aquí?
No ho sabré mai, falcó
que tot d’una habita en mi.
Enyoro
tant omplir-me de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada