diumenge, 5 de gener de 2014

Carrer de la Innocència

Ploguda, la nit, i totes les finestres
de les cases fosques. Probablement
no hi passaran mai, els camells,
per sobre d'aquestes llambordes.
És ara que hi penso, en aquell nen
de quan jo era infant, i veig clar
que els camins reals són tortuosos,
plens de silencis i mil projectes
que s'enfilen fins als anys feliços,
o dormen sota una llum sedosa.
És avui que sento la plenitud,
fora del temps que va fonent-se,
perquè sé que en cada balcó
hi dorm la primera innocència.