dilluns, 6 de gener del 2014
Vetlla, encara
Vetlla encara,
vetlla el meu pas petit
fins que l'engronsament
de la lluna en l'olivera
desperti l'aire màgic del matí.
M'adormiré tranquil·lament
esperant rei o emperador
calçat amb espardenyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada