Clivells vull i roca dura,
i que no se'm noti gaire
si debades caic o volo.
Enmig del fum espès
l'udol travessa el balç,
mal les ombres corbades.
Atalaiant-me, puc veure
la llum vermella que rebota
per les penyes arborades.
Galopa, sang, no deixis
que l'abraçada esquerpa
del vent et faci enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada