dijous, 16 de gener de 2014

Giràndoles a Arsèguel

He arribat per la lenta carretera
i tot el camp és obert de bat a bat,
lluminós, quiet i verídic, sense noses.
S'estenen verds fins a la ratlla
de cases i solans, plens d'aromes.
No em parleu de platges,
no em suplanteu els somnis,
que la soledat d'aquest lloc fa fronda.
Llac de silenci, sense barques avarades.
Aniré fins al llindar del bosc,
em despullaré i deixaré que la neu
toqui el meu cos, M'agradaria,
si fos possible, embolicar-me
amb llençols que fessin olor a tu
i hivernar en un replec de la memòria.
Capaltard, cercaré un lloc on passar
la nit, i no sé, encara, si serà
a prop d'Arsèguel o, esborrats els camins,
m'esperaré que apareguin giràndoles
d'estrelles damunt el Pont d'Arcalís.



2 comentaris:

Dolors Turmo ha dit...

Giràndoles: bonic el nom i bonic el significat. I si les giràndoles són d'estrelles, més preciós encara. I si són per sobre el Cadí, aleshores ja és... massa!
Molt inspirat, Ramon!
Amb el teu permís me l'apunto a la llibreta.

Ramon Aladern ha dit...

Gràcies, Dolors. Tot teu!