dilluns, 20 de gener de 2014

Un matí a Rocabruna

Acaba d'omplir la copa i no deixis
que pels finestrons entri un vagit de llum.
A fora, el dia, no et guanya prou paciència
quan es rebolca per sota els avellaners.
Avui no retrobaràs la teva ombra espessa
per la rasa que talla aquest cel plumbós.
No et faci por. Surt, surt i corre tapissos
que la nuvolada, com nau il·luminada,
es va esmunyint i deixa una pàtina de saó.
Prou has vingut, però la fullaraca ha fet cendra
i les gotes són fruits que cauen arrencats
pel desesper del vent. Carregat de temps,
encens el foc per cremar-hi els mal endreços
i esperes la tarda, sense dormir si pots.