T'he dit adéu, Portlligat,
i amb foll vogar
cap a la mar oberta,
transfigurat
per la flama de llevant,
se m'endú l'últim vent
la freda veritat.
Tots els camins moren,
sense indicis ni clarors
-quina pau entre dos móns!-,
en túmuls tramuntanals
batuts per ecos profunds.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada