Montmartre

Atura la imatge que ara veus,

guanya-li al temps la paciència,

minut a minut, i aparta lluny

el reflex esquiu sobre la galta

d'aquest vent sec i àrid.

Saps que has d'allunyar-te

nit i fosca enllà, rou i fred,

camins de roderes fondes,

sota un cel espès

ancorat en silencis.

Va fent, el vent, ple de veus

que els cors i el cafè esbrava.