Acut la llum
aquest matí,
diamantina,
per descobrir-me
el que quasi sé:
l'hivern és sever
i el camí rost,
contra el vent,
a Monetze.
I que bardissar
i malesa no són
una teranyina,
tan sols ardor
sense límits
que vol posseir
el que veig de tu:
imatge pura
dins la retina
dels meus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada