No hi ha cap límit
per al gronxament
de la nota més alta,
la sedosa i esvaïda
quietud de l'aire
per l'espai obert,
per les altes frondes,
les fràgils arcades
del vincladís salze.
L'íntim respir confós,
àngel i tu, conlligats
al cor de la cambra,
pit de subtil turgència
on l'inefable perfum
i el somni hi vaguen.
Efímera remembrança
d'un meu vol d'ocell,
de branca en branca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada