Que segura és l'ombra del bosc! Porta'm
com la copa que es rep en l'obscuritat,
que no caigui ni una queixa del silenci vetllant.
Tu ets l'arbre gloriós, jo només sóc el vent
que t'amoixa el pit i t'amanyaga els cabells.
No passa res, filla del cel, si la nit s'enyora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada