Memòria, guarda't aquesta imatge,
la d'aquelles aurores de la infantesa,
i vetlla encara el meu pas gens precís
quan sento com la tarda va fonent-se.
Penso en aquells estius ombrívols,
els caminals plens de profunda pau,
les rialles fresques que em descobries
sota una densa espessor d'avellaners.
Vermellors del cel, muntanyes recollint-se,
i sempre de fons la mar blava i llisa.
Poc llavors jo sabia, i la tristor em venia
de saber que un dia m'enyoraria de tu.
Guarda-me-la per quan arribi el vent de la nit,
per quan moris, màgic dia, que et creies infinit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada