divendres, 29 de maig de 2015

Carros de foc

Sóc la primavera, la promesa
que s'obre al matinal encís.
Al primer sol encenc la congesta
que, lluny, tremola embolcallada
de fred camí del desert pedregós.
Em dono a les llunyanies mudes
i el dia neix tan alegre
que no sembla venir de la nit,
Com l'oracle, pujo a les carenes
sadollades de pau i eternitat,
les campanes toquen a festa
i un xiscle de griu s'obre pas
per la vora de la blavor dels cims.
Has arribat a l'hora de fer camí,
sense treva ni cap aixopluc,
perquè aquí hi llangueix el record
rere les trinxeres de passat,
i tu vols una escala de trenta abrils,
encendre  fogueres, amor nou
amb un desig que invoqui futur.
Inventa't carros plens de foc
i cançons que ressonin als replans
de les exuberants aurores del cel!