que s'obre al matinal encís.
Al primer sol encenc la congesta
que, lluny, tremola embolcallada
de fred camí del desert pedregós.
Em dono a les llunyanies mudes
i el dia neix tan alegre
que no sembla venir de la nit,
Com l'oracle, pujo a les carenes
sadollades de pau i eternitat,
les campanes toquen a festa
i un xiscle de griu s'obre pas
per la vora de la blavor dels cims.
Has arribat a l'hora de fer camí,
sense treva ni cap aixopluc,
perquè aquí hi llangueix el record
rere les trinxeres de passat,
i tu vols una escala de trenta abrils,
encendre fogueres, amor nou
amb un desig que invoqui futur.
Inventa't carros plens de foc
i cançons que ressonin als replans
de les exuberants aurores del cel!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada