dimarts, 19 de maig del 2015

Cor salvatge

M'endinso pel teu àmbit
com un isard de cor salvatge;
tímidament clareja el nou dia
i segueixo l'escala de la llum.
Aquest és el camí de ferotgia,
pel recremat areny, que escapa
de la planura del temps i la calma
i creix en la set de qui busca
el secret profund, on neix la deu,
en la ferida dels llavis de pedra.
He lluitat, temerari, amb l'àngel
d'inusitat ardor que ha encès
la flama de les albes, ha tallat
el matí de la nit, quin misteri,
separant la meravella de l'espant.
Bec d'un nou somriure, lliure, lliure,
i cruix el bosc sota els meus peus,
selva muda, i el blat madura
quan esclaten les roses i el sol
al migdia crema, gall que cimeges,
feréstec, abandonat al teu ampit,
penell tocat per l'alè irreductible
que em té lligat els sentits a tu,
alt silenci de la boscúria espessa.




3 comentaris:

Dolors Turmo ha dit...

"Si li hagués tallat les ales hauria estat meu..."
Això és "Txoria txori de Mikel Laboa, oi?
Has vist aquesta versió amb l'Orfeó Donostiarra?
https://www.youtube.com/watch?v=RtZXavurBcE

Quina cançó més preciosa!

Dolors Turmo ha dit...

Preciosa imatge la d'un isard de cor salvatge. Resulta molt potent tot el poema. M'agrada aquesta gran força que transmet.

Ramon Aladern ha dit...

Gràcies, Dolors. Sí, és Mikel Laboa. Avui, aquestes paraules, per a mi tenen molt de significat.