ve a emmudir el maig,
buides les hores de tu
des que te'n vas anar.
Poc ens esperàvem
les mans tan buides
de tots dos, la tarda
que va partir-nos
el cor en un instant.
Ajuda'm a suportar
aquest pes, a encendre
un petit foc per demà.
Si no et puc veure,
heura silenciosa,
si ja no podem ser
branques esteses
del mateix bosc,
apagada tota fressa,
m'arrancaré els ulls
enmig dels esbarzers,
amb móres amargues,
a les nits sense lluna,
als matins rogencs.
Perduda la memòria,
un home s'allunya
pel camí dels barrancs
d'on ja no es torna més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada