Claror vespral

La llibertat vola per damunt
de les victòries i els desencerts,
retallant-se contra el cel groc,
seguint cada foguera encesa
per les planúries del vespre.
Confesso que estimo el silenci,
que sóc feliç amb poca cosa
perquè les coses pesen i molt,
que la motxilla ha de ser lleugera
perquè la respiració s'eixampli
davant l'horitzó sense contorns.
Aquí és on s'ajunten els camins
del vent amb el de les estrelles,
i aquí, sota aquesta llibertat,
neixen les aigües al gorg profund
i les campanes toquen a festa.
Crida en silenci la meva ànima
per no despertar la son perpètua
del cim darrere les muntanyes,
i callen els batecs d'un cor
molt endins de la tendresa.
A mi no m'espera ningú,
per això res no em destorba.
El matí ha marxat, torno enrere,
que l'única noció de felicitat
sigui el desig d'abraçar la vida.
La tarda declina, pren mides
i calcula la corba del temps
que ha cremat les dreceres.
Arriba aviat la claror vespral,
i el treball serà recuperar la mar
i les ones ajagudes a la platja
abans no s'esglaï el capvespre.