Fogueres

M'agradaria poder dir
qui sap quins silencis,
ara que se'n va el sol
definitivament
i és un vol ple de màgia.
Voldria poder saltar
per sobre les fogueres,
de nit, mal apagades,
ara que és tard i tens
espurnes a la cara
i sento la dolça carícia
d'una mà dins la meva.
Com a últim senyal
que reclama socors,
t'abraçaria dins l'aire,
no pas per obligació
sinó pel plaer voraç
que vol embriagar-se.
Beuríem una copa junts,
nèctar del teu solatge,
i viuria dins del teu pit
desesperadament
sense arribar a dir-te mai
qui sap quins silencis.