Amic

Et puc veure pels contraforts il·luminats
de la vida sòlida, murs de pedra secular,
comellars i abismes dels afores de casa.
Ara un fat t'ha aturat en un tedi immòbil
i deixes vagar el cap i escrius projectes,
cansadament, per la pròxima primavera.
Que el vi fort de la vella fusta desperti,
secretament, els dies que han de venir
i jo confiaré els meus passos al teu seny
per tornar, altre cop, a les terres altes,
a la irrefrenable poesia de les muntanyes
que, com un engolidor del temps, xucla;
allà on l'aigua remorejant entre falgueres
ens crida a seguir les grades dels cims.
I si retornes amb crosses per la vall del vespre
que sigui per esperar el creixent del dia.