sols d'acostar-m'hi
ja t'he perdut.
El cel és distant
i la nit, profunda.
El nou de febrer
ens ha separat
i ja no tenim
res més per dir-nos.
Són en va dols d'amor,
records de carícies,
si hi manquen xiprers
que ens les recordin
vora les tombes.
L'última llum s'apaga,
tot calla i va recollint-se,
no mormolen paraules
les albes en mi recloses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada