Candeles

Cobrí la neu les muntanyes i els rius
i tota la sòrdida planúria de la terra.
El fred s'estengué com espasa aücant
les fulles que anaven caient rendides.
Ploraven els nens al sortir de l'escola,
amb pantalons curts i mitjons sargits
que no cobrien del tot la carn morada.
Ploraven, amb candeles a les mans,
retorçons de pobre i candeles al nas,
perquè la seva roba no tenia butxaques.
Era al cinquanta-sis, la imatge que porto,
dura, fredosa, des del fons de la nit
d'aquells nens que corrien por boscos
de garrofers retorçats i oliveres mortes.
Vols ajudar-me a encendre un petit foc
per escalfar-hi les mans balbes
fins que tornin a néixer noves flors?