El temps s'atura

Refaré els camins
que fan els teus sols
d'àmplia carícia,
ara que sóc lliure.
Beuré de la teva llum,
m'oblidaré de viure
palpant els límits
dels lilàs que portes.
Seré aquell jardiner
que sempre volies,
sembres llangoroses,
desig d'una guspira.
Lentes campanades
a mitja nit se senten,
palpadores mans,
plaers que regalimen.
Famèlics devorem
somnis que no teníem,
de matinada, l'èxtasi,
pel tou de molsa humida.
El temps s'atura. Llisques
dels meus braços al matí,
clara, arrecerada dins meu,
i te'm perds per la memòria.