del vent que m'encalça
sempre torno vora teu,
edelweiss.
De temps en temps,
em desperto al matí
sentint la crida
del cor salvatge
que es lleva en l'hora greu,
entre la nit i l'alba,
per assolir el cim
ple de secretes veus.
Pas rere pas
segueixo l'escala
de la inaccessible llum,
volent tapar les esquerdes
que un amor fugaç,
que ja no és dins meu
sinó en els records,
va deixar-me a la pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada