i ens guarda una vida auroral
per quan vulguem salvar-nos.
Vine, dóna'm la mà i ajuda'm
a bastir una cabana de futur,
d'esperances persistens
i de sols i de vents salobres
que voldrem netíssims
en el goig de compartir-los.
El primer estel fulgurant
arribarà per incitar-nos,
a l'enfervorit capvespre,
i per fer-nos descobrir,
molt tendrament,
l'antiga teoria dels cossos;
per pujar escales de caragol
que ens duguin a nits obertes,
per explorar abismes
en els teus ulls transparents
i per perdre'ns en la memòria
d'una felicitat infinita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada