Vent de ponent

S'entalpen rates per espessos relats
volent-nos vendre bou per bèstia grossa.
Però jo, que tinc el magí clar i la pell dura,
més que un cocodrilot de quaranta anys,
no em crec de la missa la meitat
i sé que tot és un garbuix de mentides;
qui conta no sempre diu la veritat
i tant de bo els arribi la tramuntanada
que grapegi la seva mala ànima
i els torni cucs decents, que per indecent
prou tenim el seu striptease fraternari.
Que em maleeixin tant com vulguin,
que els és vici fàcil voler entabanar-me
i els costa d'entendre que admonicions
i amenaces se m'ajacen a l'entrecuix.
Com que l'hivern i el fred ja s'arracona,
dono intel·ligent el món per perdonat
i em queda el fort plaer d'entendre
que aquest mal vent mai podrà vèncer.
Polemistes toixos criden a civils guerres,
però a mi, eh, que no me'n parlin,
perquè tota aquesta trepa em fa fàstic,
i el fàstic em ve de la seva estultícia.
Serà un tema recurrent tornar a dir,
justament, bon vent i barca nova.