poder despertar-se a l'alba,
poder encetar un nou cant
per acollir l'estimada.
Esperava tornar a volar
entre les mans del vent,
tornar a veure el cel
entre les fulles, encara.
Callant, jo me'l mirava
sota aquell firmament,
en el reflex de les aigües
precipitades a l'abisme.
Al temps que el sol sortia,
la lluna, allà dalt, plorava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada