Mística i audaç

A la fi, molt plàcidament,
tornaré a alcar-me sense pressa
sabent que només tu m'omples la vida.
Una mirada teva, una mà que acarona,
tot és tan senzill i res altisonant,
cap surt d'aquest delitós hivern
farà que del meu pensament t'aparti,
amor, que ara omples un límpid espai.
Amb pau amb el present, i també
amb pau amb el passat, sortosament,
des del moment que ets al meu costat.
Hem d'escriure nous versos, entusiastes,
a favor de les passions més grans,
que insisteixin en el batec de la vida
que el tu i el jo ens han consagrat,
sense justificacions, sense suspens,
només pel plaer que dues ànimes
s'hagin trobat sota l'atzurí del cel.
Saber que existeixes, tal com ets,
mística i audaç, ja em fa celebrar
un cor que canta, ja em fa immortal
perquè sé que de la vida sóc amant.