Ella (tu)

Recordo que,
des del primer moment,
vaig saber que l'estimaria,
perquè per tot el seu cos
s'olorava la vida
i la seva mirada
despertava el meu desig.
Era un dia de platja
de trèmules gotes
i el sol del migdia,
sortint d'entre els núvols,
li acariciava la pell.
Tirabuixons al vent
del color de la mel,
turgents pits rosats,
de bellesa delicada,
i malucs insinuants
que eren pura sensació.
Ondulacions esveltes
esteses a la sorra
entre la mar i el cel.
No vaig poder fer res més
que ser el seu amant
pels segles dels segles,
gos moll als seus peus.
Ella recorda els anys
que hem estat junts,
sense cap remordiment,
se'n riu una mica
i diu que em faig vell.