Cançó sense paraules

Beure'ns la vida,
havent arribat
al cim de l'èxtasi;
rebolcar-nos
dins el toll opac
de la carn estesa,
quan el dia minva
i la tarda s'ajaça
entre dos llostres.
Dir-nos bona nit
amb una mirada
d'ardor infinit,
de claror amable
a les parpelles.
Respirar amb tu
i adormir-nos
amb els cossos
entrellaçats...
i despertar-nos
buscant una mà
dins l'oceà del llit,
el cos estimat,
imprescindible.
Com ara mateix,
que et somnio
esperant l'alba
i cap altra llum
que la dels teus ulls
no voldria veure
en despertar-me.