divendres, 26 de juliol del 2019

Límits

Conec tants camins de salvatgia,
de pols i de vent, de set perenne,
que de cap manera puc oblidar
que era per la vora del teu cos
que el caminar se'm feia amable.
Conec tots els límits de la terra,
de les decepcions i les esperances,
dels horitzons secs, inamovibles,
i ara el gest se m'ha fet aspre
tremolant de les arrels a les fulles.
És hora, ja, de dir que em faltes,
cansat del temps perdut sense tu,
de transitar per boscos cremats,
i no te'n sabria dir els seus límits
ni del teu desamor la profunditat.