dilluns, 12 d’agost de 2019

A ranvespre

Hi ha la lluna que creix i estels
que just s'insinuen, a l'hora màgica.
Hi ha un llarg camí per recórrer
i boira espessa dalt la Mussara,
abandonada en un bosc d'olors
que davalla per les Campanilles.
Hi ha beures, riures i confidències,
a la vora de la nostra nit estrellada
i de l'aigua insinuant de les Tosques.
I, abans que res, com un etern desig
que es vessa i ho inunda tot, hi ets tu,
que em fas sentir viu, aquesta nit.