Dies de sol i de sal

Dies de sal, de sol i la fiblada
que ens esgarrinxa la pell nua
i ens fa més sensibles, abraçats
davant la finestra que es bada
i ens diu que no en tenim prou,
d'aquest joc que ara comença.
Quin disbarat, tant d'estiu sols
i rebolcar-nos per cales i nits,
tant desig furtiu, i em sorprens
encara quan rius i te'm regires
als braços i em vas temptant,
cadell perdut que per tu baveja.
Quin disbarat, quan llengüejo
i xuclo endins la carn valvada:
mossego cabell curt ple de sal
a la platja llisa del teu ventre,
amb gust de mar i natura teva.
Donar-nos al desig dels cossos
i ser engolits per aquest estiu
de tremolors i lentes carícies;
donar-nos sencers a tant plaer
vora la mar càlida, la fosca mar
que es va arrissant convulsa
tota despullada de vergonyes.