dilluns, 5 d’agost del 2019

No tornaràs

Un altre dia eixorc, de confiat oblit,
se'ns mor entre la lluna i el mar.
Aquesta fugaç posta marxa lenta
per les sendes que eren nostres,
i va a amagar-se rere els replans
embullats que menen als gorgs,
als colls de desfici de la Mussara.
No tornaràs mai més. No tornarà
la transparent natura teva a dir-me
que vas ser feliç a les balmes
irisades de sol i a les aigües
on confiada vas capbussar-te.
Ara, la llum prodigiosa acotxa,
sobre el llençol de la muntanya,
un pensament que de tu em queda
i el porpra dels núvols me l'amaga
per molt que jo hi insisteixi.
On ets? On ets, innocent criatura?
Torna'm els somnis perquè pugui
caminar per l'incert camí rost
per on se m'escolen els anys,
pous d'antigues ferides obertes.
Descobreix-me encara les paraules
regalimoses i dúctils, les dels jocs
sota la febrosa estesa de pins,
l'olor de fons de la pinassa i l'ofec
color d'ambre de la darrera follia
quan els crits del goig estupefacte
parlaven de promeses i d'eternitat.
Exuden els versos dels rapsodes,
dins la tarda que s'arrecera al fosc,
a les pedres brunes i als homes
i al verd de les altes falgueres,
una reïna espessa i depravada
que sense el teu cos ja no entenc:
Fa massa temps que no hi ets.