esperant l'incendi pur
d'una nova aurora.
Sóc llum, pedra, glaç,
saba que es fa carn
fluint des de l'hivern
per silencis primaverals.
Oint el vent crepuscular,
redossada en la nit
véns amb mi cap al mar,
cercant només el mar.
Ens mirem i et miro
al negre fons dels ulls
per saber el viarany
vers la penombra on vius,
profundament encadenat
a aquest enigma incert
que ets tu per descobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada