Vol d'ocell

Fins aquí tot el que he après
i tot el que puc dir: la certesa
de que he buscat un recer
per dormir tranquil o fer l'amor
i tornar-me llimona a ple sol.
L'infinit el talla un vol d'ocell
i la finitud jau a ran del prat:
tot l'aparent va cremant
com més brilla l'últim estel.
La solitud, rere el bosc,
impregna les clarors i s'enfila
vers les roques dels cims
on voldria un dia perdre-m'hi,
sempre enamorat del blau,
de la immensitat del cel
i dels espais sense ningú.
Jo no he buscat altra cosa
que embrollar-me per camins
per trobar els profunds gorgs
o la coma d'herbei flairós,
tocar una roca amb molsa
sentint el vent o contemplar
aquest vol d'ocell que migra,
una guspira en el firmament
que em diu que he de partir,
tancar porticons i finestres
sense recança d'haver fruït
de la dolça maduixa d'estiu.
Ja és hora de tornar a tu.